S'alça el teló
d'un altre guinyol de vida
Un contenidor d'idees,
abocador de dèries

I mentre el sol,
la lluna i el mar,
no paren en el seu traginar
el meu racó fa un poruc despertar.

Doncs serà aquí,
si no esdevé la fi,
on cabòries i neguits
pendran forma per a qui vulgui
gastar-hi el seus sentits.

Clos i cobard,
aïllat en el meu espai,
Tot caçant mots al vol,
esperant que els alliberis
quan te'ls llegeixis.